Medicaments veterinaris

De la mateixa manera que existeixen medicaments per a ús humà, en l'oficina de farmàcia també es preparen medicaments per a us animal.

Les espècies animals necessiten un dosatge diversificat, conseqüència dels seus diferents pesos i grandàries, fins i tot perquè el propi funcionament fisiològic és diferent en cada espècie. No és el mateix un canari que un gos, ni un conill que una vaca. És evident que els seus desiguals sistemes digestius, igual que els respiratoris, tenen particularitats que són les responsables d'aquestes diferents respostes als règims terapèutics.
Per tant, quant a l'acció medicamentosa dels fàrmacs, no poden fer-se extrapolacions d'un grup a un altre d'animals.

2. Sensibilitat especial a la medicació

Com a conseqüència del que s'ha dit, algunes espècies animals responen més que unes altres a un mateix medicament, presentant en alguns casos una especial sensibilitat.

Igualment, l'edat és un factor important: els cadells, per la immaduresa d'alguns dels seus sistemes, poden ser més sensibles a uns medicaments i menys a uns altres que els adults de la seva mateixa espècie.
En els animals ja vells existeix una disminució del seu metabolisme i tots els processos es duen a terme amb més lentitud, per la qual cosa la seva capacitat de resposta als medicaments també es veu modificada.

Així mateix, hi ha espècies que s'estressen amb major facilitat i, per tant, han de manipular-se el menys possible.

3. Administració del medicament

Dotar el medicament de la forma adequada per a la seva administració evitarà que els animals rebutgin el tractament.

Igual que es fa amb els medicaments d'ús humà, s'intenta simplificar la posología, de manera que el tractament resulti el més fàcil possible d'aplicar, i es redueixin els riscos per a les persones que han de fer les manipulacions d'administració.

En gossos, gats o porcs, la digestió i l'absorció tenen lloc d'una manera similar a com es desenvolupen en l'home, i les formes de dosatge orals són molt similars. Un procediment molt utilitzat és l'administració de medicaments en forma de solucions i pólvores per incorporar a l'aigua de beguda.
En qualsevol cas, la solubilitat del producte i el que l'animal tingui accés o no a altres fonts d'aigua condicionarà el seu ús.

D'igual manera, ens trobem amb altres formes de preparació com són les tòpiques, les injectables i fins i tot, en menor mesura, algunes formulacions com a col·liris.

4. Sistema de farmacovigilància

Els medicaments, quan s'utilitzen en animals productors d'aliments, poden arribar als consumidors a través de la cadena alimentosa. Amb l'objectiu de garantir la seguretat dels aliments, es fixen els criteris per establir els nivells sense efecte nociu per a l'home per a cada substància, així com els límits màxims de residus. S'estableix, per tant, el denominat temps d'espera.

En els medicaments d'ús animal també es manté un sistema de farmacovigilància, és a dir, de seguiment dels efectes no desitjats, o d'altres problemes relacionats amb ells i que precisin de la intervenció de les autoritats sanitàries per assegurar la seva bondat i eficàcia.

5. Recordi

Existeixen multitud de factors que provoquen una resposta diferent als medicaments en diferents espècies i races.
Fer una extrapolació de les dosis d'una espècie a una altra pot ser causa d'ineficàcia de tractament, o per contra provocar una toxicitat no desitjada.
Per als animals s'usen les mateixes vies d'administració que en medicina humana, encara que, donada la seva constitució, de vegades alguna d'elles pot resultar enormement dificultosa.